sistemes d'il.luminació

La descoberta del greix tant animal  com  vegetal  com  a  combustible  en solitari  o  complementari  de  la  matèria orgànica seca, obrí, sens dubte, la porta cap a l’elaboració de tota una sèrie de sistemes d’il·luminació que es basen en el principi de la combustió. En definitiva, el calor com a font lluminosa.

Làmpades d’oli: El primer vestigi de les làmpades d’oli data d’uns 5.000 anys i consistien en cranis buits plens  d’oli  o  greix  del  mateix  animal  i  on s’encenia un ble de cabells trenats. Amb  les  làmpades  d’oli  no  només  es cercava il·luminar la llar. Després es va cerar il·luminar els carrers amb la finalitat de fer-los més segurs.

El combustible emprat podia ser tant oli vegetal  com  greix  animal  i  sovint    venia determinat  per  la  situació  geogràfica. L'oli de balena era considerat com  el  petroli  de  l’època  i  va  permetre encendre llums de ganxo, fars i l’enllumenat dels carrers. Malauradament, la creixent demanda  d’oli  de  balena  durant  el    lluminós segle  XIX  va tenir conseqüències nefastes per a aquests mamífers marins.  L’oli de balena es  va desestimar  com  a  combustible  amb l’aparició del petroli i l’aprofitament del gas.

L’espelma: És  un  objecte  que  ha  estat  present  en nombroses cultures al llarg de tota la història i  ha  servit,  no  tant  sols  com  a  instrument d’il·luminació, sinó que se li atribueix una simbologia religiosa o esotèrica. També ha esdevingut un simple recurs decoratiu. Es  té  constància  de  que  les  primeres espelmes apareixen a l’antic Egipte, però eren espelmes sense ble, fetes amb joncs amarats amb sèu o greix d’animal. Més tard van ser perfeccionades pels romans que incorporaren el ble, però aquestes espelmes cremaven molt malament, feien molt de fum i una olor desagradable.

El  canvi  important  en  la  fabricació d’espelmes es produirà el segle  XVIII  gràcies a  l’obtenció  de  l’espermaceti,  una  espècie d’oli obtingut del cap dels catxalots. La nova espelma va tenir molt d’èxit en ser molt més resistent  i  no  desprendre  la  mala  olor  que feien les de greix. La cera d’abella també fou un recurs important, però pel fet de ser un producte car el seu ús es va restringir a les espelmes per a ceremònies religioses o per a les riques minories. L’elaboració  de  l’espelma  s’aconseguia submergint el ble o cordill tèxtil en cera o greix  fos  i  fent-lo  refredar.  L’operació  es repetia tantes vegades com fos necessari per obtenir el gruix desitjat.

Posteriorment,  el  procés  de  refinació  del petroli permet descobrir una cera, la parafina,  que  és  incolora,  inodora  i  molt  més resistent.  La  parafina,  mercès  a  les  seves propietats físiques i amb un cost de producció més  econòmic,  es  va  convertir  a  partir d’aquell  moment  en  el  producte  per excel·lència en la producció d’espelmes.  Avui, les espelmes són essencialment un recurs espiritual, esotèric o sentimental, enara que en ocasions poden fer d’il·luminació d’emergència a la llar.

Llums de gas: A principis del segle  XIX  s’introdueix un nou  combustible,  el  gas  el  qual  s’obtenia bàsicament a partir de dues fonts, el gas de carbur i el gas d’hulla.

Va ser un enginyer i químic francès a qui, el 1785, se li va ocórrer destil·lar fusta, i va obtenir un gas  inflamable  que  era  fàcilment  transportable  d’una habitació a una altra mitjançant canonades empotrades.

Disposar de llums de gas per il·luminar les àrees urbanes atorgava prestigi a les ciutats. La place du Carrousel de París, el Pall Mall de Londres o les Rambles de Barcelona, van ser un dels primers indrets en fer lluir aquest nou combustible. En la segona  meitat del s.XIX  nombroses ciutats europees ja tenien consolidada  una  indústria  del  gas  que  aniria estenent-se als pobles veïns.

L’entrada del gas als habitatges es va limitar a un determinat estatus  social.  No  fou  fins  a  l’aparició  de l’electricitat que els empresaris del gas es van veure forçats a abaratir preus davant la nova competència.  Aleshores  el  gas  s’anà introduint progressivament en la majoria de les cases. 

Llums  de  petroli: L’arribada de combustibles provinents de la destil·lació del petroli a mitjan segle  XIX va suposar un gran avanç en la il·luminació tant en la qualitat lumínica com en els costos del  combustible.

Camí de la llum elèctrica: No  podem  deslligar  el  concepte  de  la bombeta  lluminosa  de  l’electricitat. El descobriment d’aquest fenomen ve d’antic, però no va ser fins el segle  XVIII  i  XIX  que l’electricitat passà a ser compresa. Thomas Alva  Edison  (1847-1931) i el químic anglès Sir Joseph Wilson(1828-1914)  crearen  simultàniament  una bombeta  elèctrica. Edison  fou  el  primer  a patentar-la. La primera demostració en públic es va fer el 1879 i la bombeta  va romandre 40  hores  encesa ininterrompudament. L’èxit de la bombeta incandescent no ens pot fer oblidar una genialitat encara més gran:emprar un gas com a font lluminosa.  Més tard, el descobriment del gas neó va permetre veure que quan se li aplicava una font energètica  es  tornava  lluminós. A  partir d’aquest moment la il·luminació fa un nou pas  important  ja  que  deixa  de  basar-se exclusivament en el principi de combustió i incorpora el de la luminescència. El 1902 va produir la primera làmpada de neó, en la qual quan se li aplicava una font energètica en el seu  interior  el  neó  es  tornava  lluminós. El primer  anunci  amb  llum  de  neó  va  brillar l’any 1910 a París amb un resplendor vermell ataronjat. Aviat es va descobrir que introduint certes  substàncies  en  pols  a  l’interior  dels tubs s’aconseguia gran varietat de colors. A partir d’aquest moment els llums de neó van transformar el paisatge nocturn de les ciutats amb rètols i cartells. La il·luminació basada en gasos sotmesos a  un  corrent  elèctric  no  s’aturarà. Actualment disposem d’una gran varietat  de  llums  de  descàrrega  amb  una eficiència energètica i qualitats lumíniques molt  superiors  a  les  incandescents.