La il•luminació és l’art de reproduir el poder del Sol a escala humana.

Prémer l’interruptor i encendre un llum és un  fenomen  completament  normal  per  a nosaltres, però com hem vist han calgut anys d’investigació,  d’experiments,  d’èxits  i  de fracassos  de  molts  investigadors  abans d’arribar fins aquí.

La  clàssica  bombeta  que  tots  coneixem està  formada  per  un  filament  de  wolframi (tungstè) encapsulat dins d’una ampolla de vidre  a  la  qual  s’ha  fet  el  buit  o  bé  s’ha emplenat amb un gas per així evitar que el filament es cremi en contacte amb l’aire.

Existeixen  dues  classes  de  làmpades incandescents, les halogenades (contenen un gas  halogen:  argó  o  criptó)  i  les  no halogenades o convencionals (amb el buit i un gas inert).

A les bombetes halògenes s’afegeix una petita  quantitat  de  compostos  gasosos halogenats (clor, brom o iode) a fi d’establir un cicle d’autoregeneració del filament pel fet que el tungstè evaporat es combina amb l’halogen. Quan entren en contacte amb el filament  es  tornen  a  descompondre dipositant-se les partícules de tungstè a sobre del filament mentre que el gas halogen torna a quedar lliure.

Es  tracta  de  làmpades  més  petites  i compactes  amb  una  ampolla  de  cristall  de quars molt més resistent. Tenen una eficàcia lumínica de 20 lm/W i una vida útil d’unes 2.000 hores. Les que funcionen a 12 V tenen una potència de treball que va dels 10 als 50 W. Les equipades amb reflector de llum freda poden  durar  entre  3.000  i  4.000  hores.  De les que poden anar amb corrent altern n’hi ha des de 60 W fins a 2.000 W. Una altra de  les  innovacions  ha  estat l’aparició en el mercat dels llums fluorescents compactes, molt més petits i que proporcionen  un  estalvi  energètic  de  fins  el  70  %  i només transformen un 30 % de l’energia en calor. Aquestes làmpades s’han convertit en un estàndard de la il·luminació domèstica per la seva llarga durada, rendiment lluminós i estalvi energètic. 

La darrera de les innovacions ha estat l'aparició del Led (Light electronic diode).

Un semàfor convencional empra una bombeta de 70 W, mentre que un amb LED porta una placa amb LED de 7-9 W. L’estalvi és d’un 90 % i la despesa del LED es recupera en menys de 3 anys. La seva elevada durada és de més de 70.000 hores.

Els primers LED foren de  color  vermell  i  contenien  arseniur d’alumini. Més tard van aparèixer els grocs i verds reemplaçant una mica de l’arseniur per fòsfor. La recerca es va centrar llavors a fabricar LED blaus camí del LED blanc. Els  avenços  en  la il·luminació LED són espectaculars cada any que  passa  i  actualment  ja  es  fabriquen bombetes que poden substituir les halògenes o les fluorescents compactes. Són molt més cares, però la durada compensa la inversió i, sobretot, consumeixen encara menys.

Depenent de cada tipus d’instal·lació, el treball que es faci o la funció destinada a cada estança  (dormitori,  cuina,...),  una  òptima combinació  entre  la  bombeta  i  la  làmpada ens  ha  de  permetre  obtenir  les  millors condicions  d’il·luminació  de  l’entorn.  La il·luminació d’un espai arquitectònic i dels elements que l’integren depèn no només del tipus  de  làmpada  que  emprem  sinó  també dels  efectes  de  reflexió.  Molt sovint, l’enllumenat domèstic no té res a veure amb el comercial o el del lloc de treball.  

La nostra biologia i, fins i tot, el nostre comportament està influenciat per la llum. Així, el fet que la qualitat de la llum sigui natural  o  artificial  afecta  el  nostre  estat anímic.  La llum més groga o càlida no té res a veure amb la llum blavosa, molt més freda. Per exemple, si il·luminem una  cambra  de  parets  blanques  i  mobles marró clar amb una bombeta incandescent, com que predominen les radiacions roges, les parets ens semblaran de tonalitat groguenca, accentuant la tonalitat marró dels mobles. El resultat  final  és  una  combinació  que  ens sembla  més  acollidora.  Contràriament,  si s’empren llums fluorescents convencionals amb predomini de les radiacions blaves de l’espectre, s’accentuen les tonalitat verdes i blaves  i  l’espai  ens  pot  semblar  més  fred.

Però, la percepció de la llum d’un espai també depèn dels colors de la pintura i dels objectes que formen un conjunt indestriable i que cal saber combinar. 

Els tubs fluorescents i les bombetes fluorescents compactes o de baix consum (CFL) contenen mercuri en forma de gas. Si es trenquen, el mercuri a pressió atmosfèrica es converteix en un líquid dens i platejat. El mercuri és un metall molt tòxic que penetra fàcilment pels porus de la pell i afecta greument el sistema nerviós. Per això, els tubs fluorescents i les bombetes de baix consum cal que siguin dipositades en una deixalleria o punt verd perquè puguin ser tractades sense perill per al medi ambient ni la salut de les persones.

Un  altre  factor  a  tenir  en  compte  és  la durada  de  les  bombetes,  la  qual  està directament relacionada amb el temps que estan enceses. Per això, en molts espais, com ara passadissos, a la cuina, a les escales de veïns,  etc.,  pot  ser  útil  disposar  d’aparells detectors de presència que facin encendre els llums només quan algú entra a l’espai i la resta del temps estan apagats.

Tenir els vidres nets de les finestres i les bombetes  sense  pols  pot  representar  un estalvi d’un 30 %.

Substituir làmpades incandescents per bombetes que estalvïin energia és un gest senzill que tenim al nostre abast. Avui, amb les bombetes de LED podem substituir directament  les  bombetes  halògenes  sense haver  de  canviar  el  portalàmpades  perquè n’hi ha que funcionen a 12 V. 

Podem imaginar un món sense llum? Ben segur que no, perquè la Terra rep l’energia solar, una part de la qual és visible. Les plantes necessiten llum per créixer i les persones i els animals sobrevivim perquè mengem plantes.

"on entra el Sol no hi entra cap metge"

El funcionament del cos humà i el caràcter d’una persona estan influïts per la llum i reaccionen als canvis tant en la intensitat com en les freqüències electromagnètiques dels colors. És cert que actualment passem més hores en els espais interiors on hem d’emprar la llum artificial que no pas en contacte directe amb la llum natural. 

Una adecuada exposició a la llum del sol millora la qualitat de les emocions, reforça el sistema inmunològic, augmenta la resistència física i regula l'insomni.  A qui no li ha passat que, quan els dies estan ennubolats, es troba més trist i amb menys vitalitat? Aquesta sensació que experimenta una gran majoria de persones té una explicació científica, ja que la manca de llum solar influeix directament en l'estat d'ànim. Finlàndia i Noruega, països amb llargs hiverns sense llum, reflexen els índexs de depressió i suïcidis més elevats de tot el món.

La ciència ha demostrat que la llum solar influeix directament en múltiples processos biològics humans, concretament en els relatius al sistema endocrí, nerviós i inmune. 

La manca de llum solar natural té les mateixes conseqüències que una mala dieta: ansietat, disminució de les defenses o palidesa. En aquest sentit, resulta significatiu comentar que les condicions de treball i la qualitat de vida no són les mateixes per als treballadors que treballen en torns de dia que per als que ho fan per la nit. 

El potencial terapèutic d'una exposició adient al sol reporta una sèrie de beneficis que ajuden a millorar la nostra qualitat de vida:

• Millora la resistència física.
• S'enforteix el sistema inmunològic.
• Estimula la capacitat d'atenció i aprenentatge.
• Redueix la gana.
• Minimitza les actituds agressives i millora el caràcter.
• Incrementa la tolerància al cansament i estrés.
• Té acció preventiva en el risc de tumors.
• Regula els cicles de son i el rellotge biològic.
• Produeix vitamina D.
• Contribueix a aliviar reumatismes, artrosis i artritis.

En definitiva, el sol és un remei natural i que està al nostre abast, la qual cosa ens dóna una bona raó per a deixar de ser tan noctàmbuls i gaudir més de la llum del dia.

Per això també, hem de valorar com utilitzem la llum i els colors a l’habitatge. Unes bones finestres i colors clars a les parets facilitaran la captació de la llum natural.

La  llum  natural  representa  un  estalvi  d’energia  (la il·luminació artificial pot suposar un 20 % de la despesa d’una llar) i a més rebem la influència de la major part de les ones electromagnètiques de la radiació solar.

Solucions per captar l’entrada de llum natural: claraboies, galeries, finestres grans... ens poden permetre escurçar la dependència de la llum artificial. Fins i tot en cases antigues, avui podem emprar tècniques com la dels tubs captadors de llum solar, que ens permeten fer arribar la llum natural a través d’un tub reflactor. Un habitatge saludable ha d’aprofitar eficaçment la llum i energia que ens envia el Sol.

sistemes d'il.luminació

La descoberta del greix tant animal  com  vegetal  com  a  combustible  en solitari  o  complementari  de  la  matèria orgànica seca, obrí, sens dubte, la porta cap a l’elaboració de tota una sèrie de sistemes d’il·luminació que es basen en el principi de la combustió. En definitiva, el calor com a font lluminosa.

Làmpades d’oli: El primer vestigi de les làmpades d’oli data d’uns 5.000 anys i consistien en cranis buits plens  d’oli  o  greix  del  mateix  animal  i  on s’encenia un ble de cabells trenats. Amb  les  làmpades  d’oli  no  només  es cercava il·luminar la llar. Després es va cerar il·luminar els carrers amb la finalitat de fer-los més segurs.

El combustible emprat podia ser tant oli vegetal  com  greix  animal  i  sovint    venia determinat  per  la  situació  geogràfica. L'oli de balena era considerat com  el  petroli  de  l’època  i  va  permetre encendre llums de ganxo, fars i l’enllumenat dels carrers. Malauradament, la creixent demanda  d’oli  de  balena  durant  el    lluminós segle  XIX  va tenir conseqüències nefastes per a aquests mamífers marins.  L’oli de balena es  va desestimar  com  a  combustible  amb l’aparició del petroli i l’aprofitament del gas.

L’espelma: És  un  objecte  que  ha  estat  present  en nombroses cultures al llarg de tota la història i  ha  servit,  no  tant  sols  com  a  instrument d’il·luminació, sinó que se li atribueix una simbologia religiosa o esotèrica. També ha esdevingut un simple recurs decoratiu. Es  té  constància  de  que  les  primeres espelmes apareixen a l’antic Egipte, però eren espelmes sense ble, fetes amb joncs amarats amb sèu o greix d’animal. Més tard van ser perfeccionades pels romans que incorporaren el ble, però aquestes espelmes cremaven molt malament, feien molt de fum i una olor desagradable.

El  canvi  important  en  la  fabricació d’espelmes es produirà el segle  XVIII  gràcies a  l’obtenció  de  l’espermaceti,  una  espècie d’oli obtingut del cap dels catxalots. La nova espelma va tenir molt d’èxit en ser molt més resistent  i  no  desprendre  la  mala  olor  que feien les de greix. La cera d’abella també fou un recurs important, però pel fet de ser un producte car el seu ús es va restringir a les espelmes per a ceremònies religioses o per a les riques minories. L’elaboració  de  l’espelma  s’aconseguia submergint el ble o cordill tèxtil en cera o greix  fos  i  fent-lo  refredar.  L’operació  es repetia tantes vegades com fos necessari per obtenir el gruix desitjat.

Posteriorment,  el  procés  de  refinació  del petroli permet descobrir una cera, la parafina,  que  és  incolora,  inodora  i  molt  més resistent.  La  parafina,  mercès  a  les  seves propietats físiques i amb un cost de producció més  econòmic,  es  va  convertir  a  partir d’aquell  moment  en  el  producte  per excel·lència en la producció d’espelmes.  Avui, les espelmes són essencialment un recurs espiritual, esotèric o sentimental, enara que en ocasions poden fer d’il·luminació d’emergència a la llar.

Llums de gas: A principis del segle  XIX  s’introdueix un nou  combustible,  el  gas  el  qual  s’obtenia bàsicament a partir de dues fonts, el gas de carbur i el gas d’hulla.

Va ser un enginyer i químic francès a qui, el 1785, se li va ocórrer destil·lar fusta, i va obtenir un gas  inflamable  que  era  fàcilment  transportable  d’una habitació a una altra mitjançant canonades empotrades.

Disposar de llums de gas per il·luminar les àrees urbanes atorgava prestigi a les ciutats. La place du Carrousel de París, el Pall Mall de Londres o les Rambles de Barcelona, van ser un dels primers indrets en fer lluir aquest nou combustible. En la segona  meitat del s.XIX  nombroses ciutats europees ja tenien consolidada  una  indústria  del  gas  que  aniria estenent-se als pobles veïns.

L’entrada del gas als habitatges es va limitar a un determinat estatus  social.  No  fou  fins  a  l’aparició  de l’electricitat que els empresaris del gas es van veure forçats a abaratir preus davant la nova competència.  Aleshores  el  gas  s’anà introduint progressivament en la majoria de les cases. 

Llums  de  petroli: L’arribada de combustibles provinents de la destil·lació del petroli a mitjan segle  XIX va suposar un gran avanç en la il·luminació tant en la qualitat lumínica com en els costos del  combustible.

Camí de la llum elèctrica: No  podem  deslligar  el  concepte  de  la bombeta  lluminosa  de  l’electricitat. El descobriment d’aquest fenomen ve d’antic, però no va ser fins el segle  XVIII  i  XIX  que l’electricitat passà a ser compresa. Thomas Alva  Edison  (1847-1931) i el químic anglès Sir Joseph Wilson(1828-1914)  crearen  simultàniament  una bombeta  elèctrica. Edison  fou  el  primer  a patentar-la. La primera demostració en públic es va fer el 1879 i la bombeta  va romandre 40  hores  encesa ininterrompudament. L’èxit de la bombeta incandescent no ens pot fer oblidar una genialitat encara més gran:emprar un gas com a font lluminosa.  Més tard, el descobriment del gas neó va permetre veure que quan se li aplicava una font energètica  es  tornava  lluminós. A  partir d’aquest moment la il·luminació fa un nou pas  important  ja  que  deixa  de  basar-se exclusivament en el principi de combustió i incorpora el de la luminescència. El 1902 va produir la primera làmpada de neó, en la qual quan se li aplicava una font energètica en el seu  interior  el  neó  es  tornava  lluminós. El primer  anunci  amb  llum  de  neó  va  brillar l’any 1910 a París amb un resplendor vermell ataronjat. Aviat es va descobrir que introduint certes  substàncies  en  pols  a  l’interior  dels tubs s’aconseguia gran varietat de colors. A partir d’aquest moment els llums de neó van transformar el paisatge nocturn de les ciutats amb rètols i cartells. La il·luminació basada en gasos sotmesos a  un  corrent  elèctric  no  s’aturarà. Actualment disposem d’una gran varietat  de  llums  de  descàrrega  amb  una eficiència energètica i qualitats lumíniques molt  superiors  a  les  incandescents.

il·luminació

La llum, tot i que ens permet veure, en ella mateixa és invisible i travessa l’espai sense deixar cap rastre llevat que topi contra alguna cosa com la pols. En aquest moment ens adonem que viatja en línia recta, però immediatament se’ns esvaeix. 

Des de fa més de dos mil anys intentem comprendre-la, però tot i els avenços científics, la llum encara se’ns escapoleix.

El que sabem segur és que distingim dues classes de colors: Els primaris, que són el vermell, el verd i el blau, els quals en combinar-se entre ells donen  com  a  resultat  la  llum  blanca.  La combinació de dos dels colors primaris forma els colors secundaris, que són el cian, el magenta i el groc. Els televisors utilitzen la barreja additiva dels colors primaris per generar els colors que observem directament en la pantalla. En canvi, per percebre el color sobre una superfície opaca hem de fer-ho amb els colors secundaris, que són els que emprem per visualitzar el color en la pàgina d’un llibre impresa: el cian, el magenta i el groc.   

La primera llum...el foc.

Els primers homínids vivien a redós de la llum del sol i de la lluna plena en algunes nits. Però sabien que no eren les úniques fonts de llum. Els llampecs de les tempestes en el cel encapotat i gris resplendien amenaçants i tenien el poder de traslladar aquesta llum a terra en forma de foc. El foc era doncs un fenomen paorós que tant els animals com els mateixos humans  temien i en fugien. Amb  el  control  sobre  el  foc  es  veurien afectades les relacions amb el medi i entre els components dels grups humans.

Però, a més  el  foc  era  llum,  llum  calenta  que  no només escalfava, sinó que els oferia un espai per a la relació i els protegia davant l’atac de determinats animals salvatges. El foc és la primera  font  de  llum  artificial  que  va permetre  allargar  les  hores  del  dia  abans

limitades pel sol i il·luminar l’interior de les coves on abans, com que eren indrets molt foscos, només s’utilitzaven per protegir-se i aixoplugar-se.

...el sentiments  i  l’art  tal vegada sorgeixen sota la protecció i l’escalfor de les flames.

properament anirem parlant mes sobre aquest tema. No deixeu de seguir-nos. 

www.marcelvira.com