La clàssica bombeta que tots coneixem està formada per un filament de wolframi (tungstè) encapsulat dins d’una ampolla de vidre a la qual s’ha fet el buit o bé s’ha emplenat amb un gas per així evitar que el filament es cremi en contacte amb l’aire.
Existeixen dues classes de làmpades incandescents, les halogenades (contenen un gas halogen: argó o criptó) i les no halogenades o convencionals (amb el buit i un gas inert).
A les bombetes halògenes s’afegeix una petita quantitat de compostos gasosos halogenats (clor, brom o iode) a fi d’establir un cicle d’autoregeneració del filament pel fet que el tungstè evaporat es combina amb l’halogen. Quan entren en contacte amb el filament es tornen a descompondre dipositant-se les partícules de tungstè a sobre del filament mentre que el gas halogen torna a quedar lliure.
Es tracta de làmpades més petites i compactes amb una ampolla de cristall de quars molt més resistent. Tenen una eficàcia lumínica de 20 lm/W i una vida útil d’unes 2.000 hores. Les que funcionen a 12 V tenen una potència de treball que va dels 10 als 50 W. Les equipades amb reflector de llum freda poden durar entre 3.000 i 4.000 hores. De les que poden anar amb corrent altern n’hi ha des de 60 W fins a 2.000 W. Una altra de les innovacions ha estat l’aparició en el mercat dels llums fluorescents compactes, molt més petits i que proporcionen un estalvi energètic de fins el 70 % i només transformen un 30 % de l’energia en calor. Aquestes làmpades s’han convertit en un estàndard de la il·luminació domèstica per la seva llarga durada, rendiment lluminós i estalvi energètic.
La darrera de les innovacions ha estat l'aparició del Led (Light electronic diode).
Un semàfor convencional empra una bombeta de 70 W, mentre que un amb LED porta una placa amb LED de 7-9 W. L’estalvi és d’un 90 % i la despesa del LED es recupera en menys de 3 anys. La seva elevada durada és de més de 70.000 hores.
Els primers LED foren de color vermell i contenien arseniur d’alumini. Més tard van aparèixer els grocs i verds reemplaçant una mica de l’arseniur per fòsfor. La recerca es va centrar llavors a fabricar LED blaus camí del LED blanc. Els avenços en la il·luminació LED són espectaculars cada any que passa i actualment ja es fabriquen bombetes que poden substituir les halògenes o les fluorescents compactes. Són molt més cares, però la durada compensa la inversió i, sobretot, consumeixen encara menys.
Depenent de cada tipus d’instal·lació, el treball que es faci o la funció destinada a cada estança (dormitori, cuina,...), una òptima combinació entre la bombeta i la làmpada ens ha de permetre obtenir les millors condicions d’il·luminació de l’entorn. La il·luminació d’un espai arquitectònic i dels elements que l’integren depèn no només del tipus de làmpada que emprem sinó també dels efectes de reflexió. Molt sovint, l’enllumenat domèstic no té res a veure amb el comercial o el del lloc de treball.
La nostra biologia i, fins i tot, el nostre comportament està influenciat per la llum. Així, el fet que la qualitat de la llum sigui natural o artificial afecta el nostre estat anímic. La llum més groga o càlida no té res a veure amb la llum blavosa, molt més freda. Per exemple, si il·luminem una cambra de parets blanques i mobles marró clar amb una bombeta incandescent, com que predominen les radiacions roges, les parets ens semblaran de tonalitat groguenca, accentuant la tonalitat marró dels mobles. El resultat final és una combinació que ens sembla més acollidora. Contràriament, si s’empren llums fluorescents convencionals amb predomini de les radiacions blaves de l’espectre, s’accentuen les tonalitat verdes i blaves i l’espai ens pot semblar més fred.
Però, la percepció de la llum d’un espai també depèn dels colors de la pintura i dels objectes que formen un conjunt indestriable i que cal saber combinar.
Els tubs fluorescents i les bombetes fluorescents compactes o de baix consum (CFL) contenen mercuri en forma de gas. Si es trenquen, el mercuri a pressió atmosfèrica es converteix en un líquid dens i platejat. El mercuri és un metall molt tòxic que penetra fàcilment pels porus de la pell i afecta greument el sistema nerviós. Per això, els tubs fluorescents i les bombetes de baix consum cal que siguin dipositades en una deixalleria o punt verd perquè puguin ser tractades sense perill per al medi ambient ni la salut de les persones.
Un altre factor a tenir en compte és la durada de les bombetes, la qual està directament relacionada amb el temps que estan enceses. Per això, en molts espais, com ara passadissos, a la cuina, a les escales de veïns, etc., pot ser útil disposar d’aparells detectors de presència que facin encendre els llums només quan algú entra a l’espai i la resta del temps estan apagats.
Tenir els vidres nets de les finestres i les bombetes sense pols pot representar un estalvi d’un 30 %.
Substituir làmpades incandescents per bombetes que estalvïin energia és un gest senzill que tenim al nostre abast. Avui, amb les bombetes de LED podem substituir directament les bombetes halògenes sense haver de canviar el portalàmpades perquè n’hi ha que funcionen a 12 V.
Podem imaginar un món sense llum? Ben segur que no, perquè la Terra rep l’energia solar, una part de la qual és visible. Les plantes necessiten llum per créixer i les persones i els animals sobrevivim perquè mengem plantes.
