El color a les nostres llars.(I)

El color juga un paper important en la nostra vida, que ens influencia cada dia. Les associacions simbòliques del colors venen determinades per reaccions emocionals i com a resultat de la nostra educació i cultura.

També hi ha unes preferències cromàtiques pròpies de l'edat, sexe, lloc de residència o d'origen; així, els consumidors més joves prefereixen escollir colors més vius; les persones grans prefereixen colors clars i senzills. Els homes prefereixen combinacions cromàtiques monocromes preferentment blaus i marrons i les dones prefereixen colors més elaborats. De totes maneres, la manera en què un color és percebut depèn de l'estat d'ànim del que mira i de les seves experiències personals.

La cromoteràpia estableix que si utilitzem llums de colors, si ens banyem en aigua colorejada i mengem aliments de determinats colors podem aliviar malaties físiques o emocionals. 

El simbolisme cromatològic distingeix entre colors càlids, colors freds, colors clars i colors foscos, brillants i opacs.

Colors càlids:  són els matisos que van des del vermell al groc, passant pel taronja, rosa, marró... Són brillants, ostentosos i agressius. Atreuen a l'ull i exciten les emocions. Animen la motivació.

Colors freds:  són els matisos que van des del verd al violat, incloent els blaus i els tons del gris. Retarden el metabol.lisme del cos i són molt usats en hospitals per calmar pacients maníacs. Poden semblar tenebrosos i opressius o, en cas contrari, poden donar sensació de frescor.

Colors clars i foscos:   Es refereixen al to, la quantitat de blanc o negre que hi ha barrejat en el color. Els colors clars són delicats i eteris; subtils i de qualitat. 

Els colors foscos són pesats: negre, vermell fosc, verd fosc, etc. i s'associen amb la reialesa i connoten dignitat. Es troben en vestits d'home i roba formal. Donen una aparença cara.

Colors brillants i opacs:   Es refereixen a la brillantor o intensitat del color. Els colors brillants tenen personalitats poderoses. Són usats generalment en roba de nens i joguines. L'ull tendeix a cansar-se'n.

Amb els colors opacs ens trobem amb el gris, que apaga la personalitat dels colors. Donen una impressió borrosa. Ajuden a reduir tensió.

Cal tenir present la "temperatura" del color. Les parets blau cel en una habitació orientada al nord transmetrà una sensació de fred, mentre que un groc intens orientat al sud ens farà posar ulleres de sol. 

La llum "natural" i "artificial" crearan cada una sensacions diferents. Tot i que la majoria de gent prefereix la llum natural, és inevitable la llum artificial en determinats moments. 

La textura també és important per a l'efecte cromàtic global. Tot i que fa un temps les textures acusades van deixar d'estar de moda en l'àmbit domèstic, molts fabricants de pintures incorporen granulats i brillants en les seves gammes.

Els colors càlids o foscos tendeixen a "avançar", mentre que els "freds" o "clars" a retrocedir. 

Una habitació petita es pot obrir amb un color clar i fred com un turquesa pàlid, mentre que un vermell intens pot evitar que un espai sembli enorme. Un toc de color càlid al final d'un passadís llarg o una sala oberta pot captar la mirada i accentura la forma de l'estància.

  

 

la campana (II)

Quin tipus de campana és la més adient per a cada cuina?

Has d'escollir la campana que faciliti la preparació dels aliments, que et doni llibertat de moviment i que a més decori el teu espai. 

La campana ha de ser eficient, oferir alta capacitat d'aspiració, bona il·luminació i el nivell de soroll ha de ser baix.

Per assegurar una correcta renovació de l'aire i un menor consum d'energia, cal analitzar bé el tamany de la cuina i els costums culinaris de cadascú.

La potència d'aspiració o capacitat, s'expressa en m³/h, i és el volum d'aire que extrau una campana en una hora. Si la família no és molt nombrosa o no es cuina massa és suficient un model de fins  450 m³/h; per a qui cuini sovint, o una família nombrosa, la potència d'aspiració haurà de superar els 500 m³/h.

Segons la distribució de la cuina i el lloc on ha d'anar col·locada, poden ser:

Paret

La parrilla es troba adjacent a una de les parets, la campana s'ha d'instal·lar en la paret per damunt de la parrilla.

Illa

La parrilla es troba en el centre de la cuina, la campana s'ha d'instal·lar en elsostre.

Cantonada

La parrilla se troba en la cantonada de la cuina i la campana s'ha d'instal·lar entre dues parets adjacents.

Integrada

la parrilla es troba sota d'un moble, la campana s'ha d'instal·lar dintre del moble.

D'encimera.

S'instal·len damunt l'encimera de la cuina. És una solució útil i estètica, ja que queda integrada en la zona de cocció. 

Enrasada al sostre.

Intenten dissimular aquest electrodomèstic necessari i pràctic. Permet gaudir d'un espai totalment obert i diàfan.
 

La campana (I)

Fins fa uns anys, la cuina era un espai dedicat únicament a la preparació dels aliments, rarament s'integraba amb la resta de la casa. Avui en dia, i tal com ja hem comentat alguna altra vegada, la cocina s'uneix amb el seu entorn i és un punt molt important en la decoració de la llar.

La cuina és un punt de trobada on s'estimulen els nostres sentits a través de les textures, colors, olors i gustos que s'hi produeixen.

 

Concretament la campana ha revolucionat la seva imatge tradicional, transformant-se en un objecte elegant i funcional.

La funció principal de la campana és millorar la qualitat de l'aire, absorbint els fums que es produeixen durant l'elaboració dels aliments, així com també les males olors i vapors que poden ser nocius per a l'organisme i per als mobles i parets.

 

En el moment d'escollir una campana, cal tenir que present que ens ha d'oferir:

• Una aspiració adient a les nostres necessitats.
• Una font de llum que faciliti les activitats de la cuina.
• Un disseny que respongui als nostres gustos i exigències.
• Un bon desenvolupament i que sigui silenciosa.

Nosaltres, com a distribuidors de campanes Elica, apostem per ells ja que aquestes  no només milloran la qualitat de l'aire gràcies als seus sofisticats sistemes de purificació; també es converteixen en un element que il·lumina i dóna vida al seu entorn.

 

MAMPARES

Una mampara és una estructura divisòria entre dos espais.

Una mampara de dutxa o banyera consisteix en una estructura transparent o translúcida que serveix per a no esquitxar el terra de la cambra de bany, separant l'interior de la dutxa o banyera de la resta de l'habitació.

La seva funció és la de mantenir sec el bany en prendre una dutxa constituint una evolució elegant sobre les cortines de plàstic. Davant aquestes, les mampares proporcionen una individualització més perfecta i més higiènica de la dutxa en mancar de plecs en els quals s'acumula la floridura i són més fàcils de netejar. Les mampares són estructures fixes pel que són més difícils de muntar que les cortines en les que només cal inserir unes argolles en una barra corredissa.

En funció de la disposició del plat de dutxa o banyera, hi ha diferents tipus de mampares, sempre fetes a mida:

- Porta fixa: són mampares formades per una sola fulla recta subjectada de manera fixa a la paret, amb un perfil d'alumini o una frontissa, tapant una part de la banyera o plat de dutxa.

- Batent: és igual que la fixa però les fulles de la batent es mouen cap a dins i cap enfora.
- Plegables: consten de dues o més fulles que es despleguen, deixant més o menys espai lliure segons necessitats.

- Corredisses: cobreixen la totalitat de la banyera o plat de dutxa i es sol·lapen entre elles. Permeten un bon accés i bon tancament de la zona de bany. Hi ha diverses combinacions entre corredisses i fixes.

Pel que fa a la perfileria, normalment és d'alumini i es pot escollir diversos colors i acabats. 

De vidres n'hi ha de diversos tipus, i també poden ser decorats, o bé acrílics.

PROFILTEK presenta el primer sistema d'impressió digital directa sobre vidre, permetent si es vol la personalització per part del client, aconseguint crear espais únics i impressionants. A més, ofereix 65 dissenys diferents, amb múltiples possibilitats de selecció en combinació de colors....un total de més de 600 possibilitats. 

 

No dubteu en plantejar-vos aquesta opció si teniu intenció de canviar de mampara properament.

 

 

bc80 empresa de serveis i interiorisme, vist per I Love Manresa

I Love Manresa presenta un vídeo guia de la ciutat de Manresa. Descobriràs el seu comerç, la seva gastronomia, la seva cultura, els seus carrers, la seva gent, etc. T'enamoraràs!

I Love Manresa, us ajuda a conèixer la nostra empresa.

 

No dubteu en visitar-nos!

bany, part integral d'una construcció (II)

bany de cortesia: De mida reduïda, normalment fa que siguin considerats espais més aviat tristos i funcionals. Però actualment no hi ha motiu per pensar que siguin així, ja que es poden convertir aquests espais petits en llocs acollidors i amplis, mitjançant lavabos en diagonal, lavabos de mides reduïdes...els inodors també poden ser de sortida reduïda.

Es pot jugar també amb els miralls i armaris amb mirall, amb llum i sense; tot això completa la decoració perfecta dels banys més petits.

Els mobles, como prestatges o armaris, també es poden adaptar fàcilment a qualsevol espai, donant un aire acollidor.

Pel que fa a les parets, existeix una àmplia gamma de pintures impermeables, per la qual cosa es pot combinar materials adients amb la rajola típica. Es pot escollir marbre, estucat,materials plàstics, fustes resistents a la humitat...Les gammes de color més adients són les del groc i el blanc. Són les tonalitats que més lluminositat i amplitud generen.  La il·luminació haurà de ser la que més s'adapti a les tasques que s'hi desenvolupin, a més d'ocupar massa espai. els focus empotrats en fals sostre o uns halògens en el mirall, són dues opcions compatibles.

En el cas que s'hi pugui col·locar algun moble, que sigui de fustes clares com el roure, l'arç o el bedoll.Així mateix, l'alumini i el vidre opac o transparent són sofisticats.

bany, part integral d'una construcció (I)

El disseny de qualsevol tipus d'immoble (comerç,habitatge, oficina...) ha evolucionat adaptant-se a les necessitats particulars, adquirint el bany una gran importància.

Antigament, les cases disposaven d'un gran nombre d'habitacions i sovint d'un sol bany. Actualment, per petit que sigui un loft, apartament, pis, casa...quasi cada habitació disposa del seu bany.

Bany de somni: l'equipament d'un bany d'aquest estil ha de complir amb les elevades expectatives de disseny. És un centre d'espai privat, que s'obre a noves funcions, com el descans nocturn, el gimnàs i un lloc de benestar. Per aquest motiu, el disseny s'ha d'orientar cap a l'adquisició d'un ambient confortable.

Els mobles de fusta desprenen una sensació de calidesa i personalitat, contrastada amb una ceràmica blanca en els lavabos, inodors, bidets i benyeres. Actualment, també les banyeres i les dutxes es poden considerar mobles, degut als revestiments de fusta de què poden disposar.

En aquest aspecte, les banyeres també estan evolucionant molt: sistemes de cromoteràpia i hidromassatge, amb ràdio i bluetooth, però també es retorna al clàssic: banyeres amb potetes de metall i/o fusta, però amb tecnolofia moderna, que ens fan retornar per una estona a èpoques força glamoroses.

I encara podem disposar d'un espai més exclusiu si posem la banyera al centre del bany, amb una griferia de peu, on des de la banyera et pots relaxar contemplant el mar, les muntanyes....sempre convinant colors i elements naturals i orgànics.

Les banyeres encastades al terra, representen també el luxe, dotant el bany d'un aspecte elegant i refinat.

També hi ha la tendència de gaudir del bany en un espai exterior, on es creen ambients i es moblen com si d'una estància interior es tractés, amb banyeres resistents a la intempèrie.

la cuina.

A bc80 marc elvira, quan fem la planificació d'una cuina per a un client, la fem pensant en aprofitar el màxim l'espai disponible. També cal que la cuina tingui la màxima funcionalitat, sense deixar de banda els acabats, que poden ser totalment contemporanis o clàssis i rústics.

Actualment, els acabats que més predominen són els lacats, i sempre minimitzant al màxim el tirador. També s'estan incorporant el vidre i el porcel.lànic. El moduls interiors estan fabricats en tablero hidròfug, i sempre s'utilitzen materials respectuosos amb el medi ambient. El nostre fabricant Biforis ofereix deu anys de garantia. En quant a la distribució, es tendeix a unir les diferents zones de treball amb la zona d'estar.

  

No dubteu en planificar una renovació de la cuina, que nosaltres us assessorarem fins en l'últim detall i aconseguirem que la reforma no sigui una cosa feixuga.

 

BANY

L'Equip de bc80 marc elvira estem conveçuts que una qualitat que tenim és la cura dels detalls, i així ho demostrem en la reforma d'aquest bany, on el mosaic de les parets de la dutxa és com el del moble. 

La clienta tenia clar com volia el terra del bany i del plat de dutxa. Tambés estava convençuda que volia afegir-hi color verd, que transmet relax i tranquil·litat.

No volia canviar el moble, però al veure com li quedava, es va animar a fer-ho, i llavors vam buscar una distribució pràctica i un color que hi quedés bé, i amb Biforis ho vam trobar; un moble verd festuc fet a mida, laminat brillant i tirador gola.

També vam col·locar una mampara de vidre fixe. 

Anima't tu també a fer realitat els teus somnis!

www.marcelvira.com

bc80 marc elvira distribuidor de THE SIZE

bc80 marc elvira us parla avui de la ceràmica The Size, la major superfície ceràmica creada fins ara, on s'hi uneixen qualitats fins ara antagòniques, com resistència/flexibilitat, duresa/lleugeresa, tecnològica/natural.

A la cuina, és la superfície més segura, 100% resistent al foc i al calor. No es ratlla, fàcil de netejar i mantenir, és una superfície higiènica degut a la manca de porus. No absorbeix líquids ni es taca.

El seu format XXL de 1200mm*3600mm, presentat en làmines de 3 o 5mm de gruis fa que es puguin col.locar llargues zones evitant juntes i unions.

Es pot posar com a revestiments, paviments, encimeres i fins tot es poden fer mobles.

No dubteu en visitar el nostre showroom de Manresa, on hi tenim tot un espai amb The Size.

bc80 marc elvira aposta per nous horitzons

bc80 marc elvira, empresa amb més de 15 anys de trajectòria en el món dels serveis i instal·lacions, hem obert un Corner a Igualada, un espai visual ubicat al c.del Carme, 21. Es tracta d'un aparador que pretén ser el punt de referència de bc80 marc elvira a Igualada, a més del showroom que ja disposem acualment al centre de Manresa.

En aquest petit espai s'hi troba exposada una cuina de la prestigiosa firma Bíforis, de la qual en som distribuïdors exclusius; fins ara només al c.Bruc, 80-82 de Manresa i ara també al c.Carme 21 d'Igualada.

No dubteu en aturar-vos i imaginar com podria ser la vostra cuina....i ens podeu telefonar al 938055959 i us ajudarem a fer realitat els vostres somnis. 

També hem aprofitat per a renovar el showroom de Manresa, on podreu gaudir de la visió global d'una vivenda; un espai diàfan i sense divisions, on Biforis hi té un paper molt decisiu. No dubteu en visitar-nos al c.Bruc, 80-82 de Manresa.

bc80 marc elvira. cuines, banys, instal·lacions, serveis, idees...

www.marcelvira.com - info@marcelvira.com

 

La il•luminació és l’art de reproduir el poder del Sol a escala humana.

Prémer l’interruptor i encendre un llum és un  fenomen  completament  normal  per  a nosaltres, però com hem vist han calgut anys d’investigació,  d’experiments,  d’èxits  i  de fracassos  de  molts  investigadors  abans d’arribar fins aquí.

La  clàssica  bombeta  que  tots  coneixem està  formada  per  un  filament  de  wolframi (tungstè) encapsulat dins d’una ampolla de vidre  a  la  qual  s’ha  fet  el  buit  o  bé  s’ha emplenat amb un gas per així evitar que el filament es cremi en contacte amb l’aire.

Existeixen  dues  classes  de  làmpades incandescents, les halogenades (contenen un gas  halogen:  argó  o  criptó)  i  les  no halogenades o convencionals (amb el buit i un gas inert).

A les bombetes halògenes s’afegeix una petita  quantitat  de  compostos  gasosos halogenats (clor, brom o iode) a fi d’establir un cicle d’autoregeneració del filament pel fet que el tungstè evaporat es combina amb l’halogen. Quan entren en contacte amb el filament  es  tornen  a  descompondre dipositant-se les partícules de tungstè a sobre del filament mentre que el gas halogen torna a quedar lliure.

Es  tracta  de  làmpades  més  petites  i compactes  amb  una  ampolla  de  cristall  de quars molt més resistent. Tenen una eficàcia lumínica de 20 lm/W i una vida útil d’unes 2.000 hores. Les que funcionen a 12 V tenen una potència de treball que va dels 10 als 50 W. Les equipades amb reflector de llum freda poden  durar  entre  3.000  i  4.000  hores.  De les que poden anar amb corrent altern n’hi ha des de 60 W fins a 2.000 W. Una altra de  les  innovacions  ha  estat l’aparició en el mercat dels llums fluorescents compactes, molt més petits i que proporcionen  un  estalvi  energètic  de  fins  el  70  %  i només transformen un 30 % de l’energia en calor. Aquestes làmpades s’han convertit en un estàndard de la il·luminació domèstica per la seva llarga durada, rendiment lluminós i estalvi energètic. 

La darrera de les innovacions ha estat l'aparició del Led (Light electronic diode).

Un semàfor convencional empra una bombeta de 70 W, mentre que un amb LED porta una placa amb LED de 7-9 W. L’estalvi és d’un 90 % i la despesa del LED es recupera en menys de 3 anys. La seva elevada durada és de més de 70.000 hores.

Els primers LED foren de  color  vermell  i  contenien  arseniur d’alumini. Més tard van aparèixer els grocs i verds reemplaçant una mica de l’arseniur per fòsfor. La recerca es va centrar llavors a fabricar LED blaus camí del LED blanc. Els  avenços  en  la il·luminació LED són espectaculars cada any que  passa  i  actualment  ja  es  fabriquen bombetes que poden substituir les halògenes o les fluorescents compactes. Són molt més cares, però la durada compensa la inversió i, sobretot, consumeixen encara menys.

Depenent de cada tipus d’instal·lació, el treball que es faci o la funció destinada a cada estança  (dormitori,  cuina,...),  una  òptima combinació  entre  la  bombeta  i  la  làmpada ens  ha  de  permetre  obtenir  les  millors condicions  d’il·luminació  de  l’entorn.  La il·luminació d’un espai arquitectònic i dels elements que l’integren depèn no només del tipus  de  làmpada  que  emprem  sinó  també dels  efectes  de  reflexió.  Molt sovint, l’enllumenat domèstic no té res a veure amb el comercial o el del lloc de treball.  

La nostra biologia i, fins i tot, el nostre comportament està influenciat per la llum. Així, el fet que la qualitat de la llum sigui natural  o  artificial  afecta  el  nostre  estat anímic.  La llum més groga o càlida no té res a veure amb la llum blavosa, molt més freda. Per exemple, si il·luminem una  cambra  de  parets  blanques  i  mobles marró clar amb una bombeta incandescent, com que predominen les radiacions roges, les parets ens semblaran de tonalitat groguenca, accentuant la tonalitat marró dels mobles. El resultat  final  és  una  combinació  que  ens sembla  més  acollidora.  Contràriament,  si s’empren llums fluorescents convencionals amb predomini de les radiacions blaves de l’espectre, s’accentuen les tonalitat verdes i blaves  i  l’espai  ens  pot  semblar  més  fred.

Però, la percepció de la llum d’un espai també depèn dels colors de la pintura i dels objectes que formen un conjunt indestriable i que cal saber combinar. 

Els tubs fluorescents i les bombetes fluorescents compactes o de baix consum (CFL) contenen mercuri en forma de gas. Si es trenquen, el mercuri a pressió atmosfèrica es converteix en un líquid dens i platejat. El mercuri és un metall molt tòxic que penetra fàcilment pels porus de la pell i afecta greument el sistema nerviós. Per això, els tubs fluorescents i les bombetes de baix consum cal que siguin dipositades en una deixalleria o punt verd perquè puguin ser tractades sense perill per al medi ambient ni la salut de les persones.

Un  altre  factor  a  tenir  en  compte  és  la durada  de  les  bombetes,  la  qual  està directament relacionada amb el temps que estan enceses. Per això, en molts espais, com ara passadissos, a la cuina, a les escales de veïns,  etc.,  pot  ser  útil  disposar  d’aparells detectors de presència que facin encendre els llums només quan algú entra a l’espai i la resta del temps estan apagats.

Tenir els vidres nets de les finestres i les bombetes  sense  pols  pot  representar  un estalvi d’un 30 %.

Substituir làmpades incandescents per bombetes que estalvïin energia és un gest senzill que tenim al nostre abast. Avui, amb les bombetes de LED podem substituir directament  les  bombetes  halògenes  sense haver  de  canviar  el  portalàmpades  perquè n’hi ha que funcionen a 12 V. 

Podem imaginar un món sense llum? Ben segur que no, perquè la Terra rep l’energia solar, una part de la qual és visible. Les plantes necessiten llum per créixer i les persones i els animals sobrevivim perquè mengem plantes.

"on entra el Sol no hi entra cap metge"

El funcionament del cos humà i el caràcter d’una persona estan influïts per la llum i reaccionen als canvis tant en la intensitat com en les freqüències electromagnètiques dels colors. És cert que actualment passem més hores en els espais interiors on hem d’emprar la llum artificial que no pas en contacte directe amb la llum natural. 

Una adecuada exposició a la llum del sol millora la qualitat de les emocions, reforça el sistema inmunològic, augmenta la resistència física i regula l'insomni.  A qui no li ha passat que, quan els dies estan ennubolats, es troba més trist i amb menys vitalitat? Aquesta sensació que experimenta una gran majoria de persones té una explicació científica, ja que la manca de llum solar influeix directament en l'estat d'ànim. Finlàndia i Noruega, països amb llargs hiverns sense llum, reflexen els índexs de depressió i suïcidis més elevats de tot el món.

La ciència ha demostrat que la llum solar influeix directament en múltiples processos biològics humans, concretament en els relatius al sistema endocrí, nerviós i inmune. 

La manca de llum solar natural té les mateixes conseqüències que una mala dieta: ansietat, disminució de les defenses o palidesa. En aquest sentit, resulta significatiu comentar que les condicions de treball i la qualitat de vida no són les mateixes per als treballadors que treballen en torns de dia que per als que ho fan per la nit. 

El potencial terapèutic d'una exposició adient al sol reporta una sèrie de beneficis que ajuden a millorar la nostra qualitat de vida:

• Millora la resistència física.
• S'enforteix el sistema inmunològic.
• Estimula la capacitat d'atenció i aprenentatge.
• Redueix la gana.
• Minimitza les actituds agressives i millora el caràcter.
• Incrementa la tolerància al cansament i estrés.
• Té acció preventiva en el risc de tumors.
• Regula els cicles de son i el rellotge biològic.
• Produeix vitamina D.
• Contribueix a aliviar reumatismes, artrosis i artritis.

En definitiva, el sol és un remei natural i que està al nostre abast, la qual cosa ens dóna una bona raó per a deixar de ser tan noctàmbuls i gaudir més de la llum del dia.

Per això també, hem de valorar com utilitzem la llum i els colors a l’habitatge. Unes bones finestres i colors clars a les parets facilitaran la captació de la llum natural.

La  llum  natural  representa  un  estalvi  d’energia  (la il·luminació artificial pot suposar un 20 % de la despesa d’una llar) i a més rebem la influència de la major part de les ones electromagnètiques de la radiació solar.

Solucions per captar l’entrada de llum natural: claraboies, galeries, finestres grans... ens poden permetre escurçar la dependència de la llum artificial. Fins i tot en cases antigues, avui podem emprar tècniques com la dels tubs captadors de llum solar, que ens permeten fer arribar la llum natural a través d’un tub reflactor. Un habitatge saludable ha d’aprofitar eficaçment la llum i energia que ens envia el Sol.

sistemes d'il.luminació

La descoberta del greix tant animal  com  vegetal  com  a  combustible  en solitari  o  complementari  de  la  matèria orgànica seca, obrí, sens dubte, la porta cap a l’elaboració de tota una sèrie de sistemes d’il·luminació que es basen en el principi de la combustió. En definitiva, el calor com a font lluminosa.

Làmpades d’oli: El primer vestigi de les làmpades d’oli data d’uns 5.000 anys i consistien en cranis buits plens  d’oli  o  greix  del  mateix  animal  i  on s’encenia un ble de cabells trenats. Amb  les  làmpades  d’oli  no  només  es cercava il·luminar la llar. Després es va cerar il·luminar els carrers amb la finalitat de fer-los més segurs.

El combustible emprat podia ser tant oli vegetal  com  greix  animal  i  sovint    venia determinat  per  la  situació  geogràfica. L'oli de balena era considerat com  el  petroli  de  l’època  i  va  permetre encendre llums de ganxo, fars i l’enllumenat dels carrers. Malauradament, la creixent demanda  d’oli  de  balena  durant  el    lluminós segle  XIX  va tenir conseqüències nefastes per a aquests mamífers marins.  L’oli de balena es  va desestimar  com  a  combustible  amb l’aparició del petroli i l’aprofitament del gas.

L’espelma: És  un  objecte  que  ha  estat  present  en nombroses cultures al llarg de tota la història i  ha  servit,  no  tant  sols  com  a  instrument d’il·luminació, sinó que se li atribueix una simbologia religiosa o esotèrica. També ha esdevingut un simple recurs decoratiu. Es  té  constància  de  que  les  primeres espelmes apareixen a l’antic Egipte, però eren espelmes sense ble, fetes amb joncs amarats amb sèu o greix d’animal. Més tard van ser perfeccionades pels romans que incorporaren el ble, però aquestes espelmes cremaven molt malament, feien molt de fum i una olor desagradable.

El  canvi  important  en  la  fabricació d’espelmes es produirà el segle  XVIII  gràcies a  l’obtenció  de  l’espermaceti,  una  espècie d’oli obtingut del cap dels catxalots. La nova espelma va tenir molt d’èxit en ser molt més resistent  i  no  desprendre  la  mala  olor  que feien les de greix. La cera d’abella també fou un recurs important, però pel fet de ser un producte car el seu ús es va restringir a les espelmes per a ceremònies religioses o per a les riques minories. L’elaboració  de  l’espelma  s’aconseguia submergint el ble o cordill tèxtil en cera o greix  fos  i  fent-lo  refredar.  L’operació  es repetia tantes vegades com fos necessari per obtenir el gruix desitjat.

Posteriorment,  el  procés  de  refinació  del petroli permet descobrir una cera, la parafina,  que  és  incolora,  inodora  i  molt  més resistent.  La  parafina,  mercès  a  les  seves propietats físiques i amb un cost de producció més  econòmic,  es  va  convertir  a  partir d’aquell  moment  en  el  producte  per excel·lència en la producció d’espelmes.  Avui, les espelmes són essencialment un recurs espiritual, esotèric o sentimental, enara que en ocasions poden fer d’il·luminació d’emergència a la llar.

Llums de gas: A principis del segle  XIX  s’introdueix un nou  combustible,  el  gas  el  qual  s’obtenia bàsicament a partir de dues fonts, el gas de carbur i el gas d’hulla.

Va ser un enginyer i químic francès a qui, el 1785, se li va ocórrer destil·lar fusta, i va obtenir un gas  inflamable  que  era  fàcilment  transportable  d’una habitació a una altra mitjançant canonades empotrades.

Disposar de llums de gas per il·luminar les àrees urbanes atorgava prestigi a les ciutats. La place du Carrousel de París, el Pall Mall de Londres o les Rambles de Barcelona, van ser un dels primers indrets en fer lluir aquest nou combustible. En la segona  meitat del s.XIX  nombroses ciutats europees ja tenien consolidada  una  indústria  del  gas  que  aniria estenent-se als pobles veïns.

L’entrada del gas als habitatges es va limitar a un determinat estatus  social.  No  fou  fins  a  l’aparició  de l’electricitat que els empresaris del gas es van veure forçats a abaratir preus davant la nova competència.  Aleshores  el  gas  s’anà introduint progressivament en la majoria de les cases. 

Llums  de  petroli: L’arribada de combustibles provinents de la destil·lació del petroli a mitjan segle  XIX va suposar un gran avanç en la il·luminació tant en la qualitat lumínica com en els costos del  combustible.

Camí de la llum elèctrica: No  podem  deslligar  el  concepte  de  la bombeta  lluminosa  de  l’electricitat. El descobriment d’aquest fenomen ve d’antic, però no va ser fins el segle  XVIII  i  XIX  que l’electricitat passà a ser compresa. Thomas Alva  Edison  (1847-1931) i el químic anglès Sir Joseph Wilson(1828-1914)  crearen  simultàniament  una bombeta  elèctrica. Edison  fou  el  primer  a patentar-la. La primera demostració en públic es va fer el 1879 i la bombeta  va romandre 40  hores  encesa ininterrompudament. L’èxit de la bombeta incandescent no ens pot fer oblidar una genialitat encara més gran:emprar un gas com a font lluminosa.  Més tard, el descobriment del gas neó va permetre veure que quan se li aplicava una font energètica  es  tornava  lluminós. A  partir d’aquest moment la il·luminació fa un nou pas  important  ja  que  deixa  de  basar-se exclusivament en el principi de combustió i incorpora el de la luminescència. El 1902 va produir la primera làmpada de neó, en la qual quan se li aplicava una font energètica en el seu  interior  el  neó  es  tornava  lluminós. El primer  anunci  amb  llum  de  neó  va  brillar l’any 1910 a París amb un resplendor vermell ataronjat. Aviat es va descobrir que introduint certes  substàncies  en  pols  a  l’interior  dels tubs s’aconseguia gran varietat de colors. A partir d’aquest moment els llums de neó van transformar el paisatge nocturn de les ciutats amb rètols i cartells. La il·luminació basada en gasos sotmesos a  un  corrent  elèctric  no  s’aturarà. Actualment disposem d’una gran varietat  de  llums  de  descàrrega  amb  una eficiència energètica i qualitats lumíniques molt  superiors  a  les  incandescents.

il·luminació

La llum, tot i que ens permet veure, en ella mateixa és invisible i travessa l’espai sense deixar cap rastre llevat que topi contra alguna cosa com la pols. En aquest moment ens adonem que viatja en línia recta, però immediatament se’ns esvaeix. 

Des de fa més de dos mil anys intentem comprendre-la, però tot i els avenços científics, la llum encara se’ns escapoleix.

El que sabem segur és que distingim dues classes de colors: Els primaris, que són el vermell, el verd i el blau, els quals en combinar-se entre ells donen  com  a  resultat  la  llum  blanca.  La combinació de dos dels colors primaris forma els colors secundaris, que són el cian, el magenta i el groc. Els televisors utilitzen la barreja additiva dels colors primaris per generar els colors que observem directament en la pantalla. En canvi, per percebre el color sobre una superfície opaca hem de fer-ho amb els colors secundaris, que són els que emprem per visualitzar el color en la pàgina d’un llibre impresa: el cian, el magenta i el groc.   

La primera llum...el foc.

Els primers homínids vivien a redós de la llum del sol i de la lluna plena en algunes nits. Però sabien que no eren les úniques fonts de llum. Els llampecs de les tempestes en el cel encapotat i gris resplendien amenaçants i tenien el poder de traslladar aquesta llum a terra en forma de foc. El foc era doncs un fenomen paorós que tant els animals com els mateixos humans  temien i en fugien. Amb  el  control  sobre  el  foc  es  veurien afectades les relacions amb el medi i entre els components dels grups humans.

Però, a més  el  foc  era  llum,  llum  calenta  que  no només escalfava, sinó que els oferia un espai per a la relació i els protegia davant l’atac de determinats animals salvatges. El foc és la primera  font  de  llum  artificial  que  va permetre  allargar  les  hores  del  dia  abans

limitades pel sol i il·luminar l’interior de les coves on abans, com que eren indrets molt foscos, només s’utilitzaven per protegir-se i aixoplugar-se.

...el sentiments  i  l’art  tal vegada sorgeixen sota la protecció i l’escalfor de les flames.

properament anirem parlant mes sobre aquest tema. No deixeu de seguir-nos. 

www.marcelvira.com